Joan al flux i Autoretrat
Ahir vaig anar amb la Vera a flux, el festival de vídeo d’autor, ja que passaven una retrospectiva de les pel·lícules d’en Joan.
Vàrem veure la primera de totes, Llibertat, porta de la bogeria, feta als setze anys en super vuit. Va haver de llogar una càmera per que es pogués veure. Una pel·lícula encantadora, molt anys seixanta – setanta.
Vàrem veure un pel·lícula de fragments de totes les pel·lícules Fragments dels fragments: Pintures a la bèstia, Krakers. A table, a chair amn a bed, 26 grados a la sombra, Gi-sra El camino del agua, Hermanos Oligor, Utopia 79 i Sunday at five. Del 1990 al 2008. Va ser emocionant, va ser molt maco.
Vàrem veure la darrera, Autoretrat: quatre minuts i vint i cinc segons de recorregut per la casa de la Caterina tal com la va deixar. Música de Pink Floid. Petits detalls de la seva història, de la d'en Joan i ja també de la nostra. Un gran caragol de mar sobre el radiador, una foto, un llibre, una figura, una pastilla de sabó.
Vàrem veure la primera de totes, Llibertat, porta de la bogeria, feta als setze anys en super vuit. Va haver de llogar una càmera per que es pogués veure. Una pel·lícula encantadora, molt anys seixanta – setanta.
Vàrem veure un pel·lícula de fragments de totes les pel·lícules Fragments dels fragments: Pintures a la bèstia, Krakers. A table, a chair amn a bed, 26 grados a la sombra, Gi-sra El camino del agua, Hermanos Oligor, Utopia 79 i Sunday at five. Del 1990 al 2008. Va ser emocionant, va ser molt maco.
Vàrem veure la darrera, Autoretrat: quatre minuts i vint i cinc segons de recorregut per la casa de la Caterina tal com la va deixar. Música de Pink Floid. Petits detalls de la seva història, de la d'en Joan i ja també de la nostra. Un gran caragol de mar sobre el radiador, una foto, un llibre, una figura, una pastilla de sabó.
Etiquetas: Autoretrat, Caterina, Joan López Lloret, Llibertat